des. 102009
 

Crònica 2: Adéu a Kyoto, una propina per al Sud i tots contents? per Joan Buades

Copenhaguen, 9 de desembre de 2009

Ahir es van disparar totes les alarmes sobre per on van les negociacions. El prestigiós The Guardian va publicar un esborrany suposadament impulsat per Dinamarca i amb l’aquiescència dels EEUU i el Regne Unit. En ell, no s’esmenta per a res el Protocol de Kyoto encara que és l’únic tractat existent sobre el clima. Al seu lloc, es donen llargues al compliment d’objectius reals de reducció. Per a 2050 aquesta seria del 80% de les emissions establertes fins avui (sense incloure les grans oblidades, les del transport i el turisme internacional). Pensant acontentar als països del Sud, es posaria sobre la taula l’extraordinària suma de 10 miliards anuals entre 2012 i 2015 per ajudar-los a fer front al canvi climàtic en marxa. Com en tota gran fira, s’intenta una jugada intencionada per començar a veure com reaccionen la resta de “compradors” i mirar d’ajustar el “preu” de l’acord. De la foto final ple de somriures del 18 de desembre, per parlar clar.

Mentre la filtració feia el seu camí, el Banc Mundial s’oferia en una roda de premsa plena de mitjans per gestionar els nous “fons del clima”. Presumint de “10 anys d’experiència finançant la gestió del clima”, van assenyalar les “excitants expectatives” de negoci per a noves “aliances”, “inversors” i “mercats”. Parlaven com si el crash financer global mai no hagués ocorregut i com si pogués existir una solució tradicional capitalista on tots poden treure una mica de diners, sempre que es respecti la cadena de comandament global.

En aquestes hores d’eufòria neoliberal, va aparèixer el sudanès Lumumba Stanislaus Di-Aping, portaveu de l’anomenat Grup dels 77, que agrupa a bona part dels Estats més empobrits del món, i va aigualir la festa. Bàsicament, va recordar als grans que cal escoltar a tot el món i que ni parlar-ne de la irrisòria xifra d’ajud al Sud. De fet, va deixar caure que no excloïen la possibilitat d’abandonar Copenhaguen si les coses no canviaven de veritat. Kevin Conrad, representant de Papua Nova Guinea, reflexionava sobre si les opcions per al Sud es reduïen a escollir entre la falta d’acord i un mal acord.

Molts països i fins i tot ONG del Sud han vingut a Copenhaguen esperant que els toqui una mica en la subhasta climàtica, però, a dia d’avui, la decepció creix davant la “propina” que el Nord els comença a ensenyar. Només el que exigeix la regió centreamericana, 105 miliards de dòlars com a fons de rescat climàtic, multiplica por 10 la posició inicial de “l’esborrany danè”. Tot això, el mateix dia que el volum de diner especulatiu a través de d’Hedge Fund superava la quota dels 2.000 miliards de dòlars. Abans que sigui tard, està arribant l’hora d’unir esforços entre les regions més amenaces i exigir un tractat vinculant, amb reducció rellevant de les emissions i que saldi amb dignitat, repartint diners i tecnologies netes ja, el “deute climàtic” generat històricament pel Nord.

www.albasud.org | info@albasud.org

Crónica 2: ¿Adiós a Kioto, una propina para el sur y todos contentos ? por Joan Buades

Copenhague, 9 de diciembre del 2009

Ayer se dispararon todas las alarmas sobre por dónde van las negociaciones. El prestigioso The Guardian publicó un borradorProtocolo de Kioto aunque es el único tratado existente sobre el clima. En su lugar, se dan largas al cumplimiento de objetivos reales de reducción. Para 2050 esta sería del 80% de las emisiones contempladas hasta hoy (sin incluir las grandes olvidadas, las del transporte y el turismo internacionales). Pensando contentar a los países del Sur, se pondría sobre la mesa la extraordinaria suma de 10 millardos anuales entre 2012 y 2015 para ayudarles a hacer frente al cambio climático en marcha. Como en toda gran feria, se trata de una jugada señuelo para empezar a ver cómo reaccionan el resto de “compradores” y mirar de ajustar el “precio” del acuerdo. De la foto final llena de sonrisas del 18 de diciembre, por hablar claro.

Mientras la filtración hacía su camino, el Banco Mundial se ofrecía en una concurrida rueda de prensa para gestionar los nuevos “fondos del clima”. Presumiendo de “10 años de experiencia financiando la gestión del clima”, peroraban sobre las “excitantes expectativas” de negocio para nuevas “alianzas empresariales”, “inversores” y “mercados”. Hablaban como si el crash financiero global nunca hubiera ocurrido y como si pudiera existir una solución tradicional capitalista donde todos pueden sacar algo de dinero, siempre que se respete la cadena de mando global.

En estas horas de euforia neoliberal, apareció el sudanés Lumumba Stanislaus Di-Aping, portavoz del llamado Grupo de los 77, que agrupa a buena parte de los estados más empobrecidos del mundo, y aguó la fiesta. Básicamente, recordó a los grandes que hay que escuchar a todo el mundo y que ni hablar de la irrisoria cifra de ayuda al Sur. De hecho, dejó caer que no excluían la posibilidad de abandonar Copenhague si las cosas no cambiaban de verdad. Kevin Conrad, representante de Papúa-Nueva Guinea, reflexionaba sobre si las opciones para el Sur se reducían a elegir entre la falta de acuerdo y un mal acuerdo.

Muchos países e incluso ONGs del Sur han venido a Copenhague esperando que les toque algo en la subasta climática, pero, a día de hoy, la decepción crece ante la “propina” que el Norte les empieza a enseñar. Sólo lo que exige la región centroamericana, 105 millardos de dólares como fondo de rescate climático, multiplica por 10 la posición inicial del “borrador danés”. Todo esto, el mismo día que el volumen de dinero especulativo vía Hedge Fund rebasaba la cota de los 2.000 millardos de dólares. Antes de que sea tarde, está llegando la hora de unir esfuerzos entre las regiones más amenazas y exigir un tratado vinculante, con reducción relevante de las emisiones y que salde con dignidad, repartiendo dinero y tecnologías limpias ya, la “deuda climática” generada históricamente por el Norte. supuestamente impulsado por Dinamarca y con la aquiescencia de los EE.UU y el Reino Unido. En él, no se menciona para nada el

www.albasud.org | info@albasud.org

 Posted by at 1:10 pm