des. 222009
 

Crònica 10: «Planeta terra, tenim un problema: sense rumb i enfonsant-nos. Repetim…»

Copenhaguen, 19 de desembre de 2009

Després de sentir en Wen Jiabao i Barack Obama, i tenint en compte els agònics intents fora de temps per salvar la cara davant el món, Copenhaguen passarà a la història com el punt de no retorn de la credibilitat del sistema mundial que hem conegut després de la Segona Guerra Mundial i el final de la Guerra Freda. El caràcter patrioter i irresponsable que els màxims dirigents dels països que generen més del 40% dels gasos letals per al clima comú suposa un fracàs colossal i confirma que ens trobem en el pitjor escenari possible. En el discurs probablement més gris pronunciat per Obama en tot el seu mandat, es va limitar a demanar col.laboració als altres pobles i es va comprometre, si hi ha sort al Senat, a reduir un 3% les emissions dels el 2020 respecte 1990. Jiabao es va mantenir ferm en la seva negativa a qualsevol reducció vinculant encara que la Xina ja sigui el primer país contaminant del Planeta. I això que, just abans, el president Lula els havia exhortat a sortir de Copenhaguen amb un acord real, a l’alçada de les necessitats de la Humanitat més vulnerable i pobre de l’Àfrica, Amèrica Llatina i Àsia. No donen per a més.

Un òrgan tan proper al cor del sistema mundial neoliberal que ha creat el problema, el Financial Times, assenyalava ahir que Copenhaguen, lluny de suposar la posada de llarg d’un món multipolar, anuncia el “nou caos”. Sense objectius vinculants de reducció de gasos contaminants, amb un horitzó d’inversió al Sud equivalent al 3% de l’actual ajud oficial al desenvolupament per a 2010-2012, i que amb prou feines arribaria a doblar l’AOD d’avui el 2020, i sense haver adoptat cap mecanisme real per reduir l’impacte dels dos grans oblidats del Tractat de Kyoto (la desforestació i el transport internacional, que estan en l’origen d’un terç de les emissions), el missatge de l’”acord Copenhaguen” és clar: la festa s’ha acabat, ningú està al comandament, que cadascú es cerqui la vida com pugui. És més, es salten la cita prevista a Mèxic de finals de 2010 i l’aplacen set anys, per al 2016. Realment desolador per als 6.800 milions d’éssers humans que vivim avui i una angoixant herència per als 2000 milions més que naixeran en els propers 40 anys. Aquesta falta de coratge polític i de talla com a estadistes es dóna mentre s’ha aconseguit una amplíssima majoria de països a Nacions Unides (112 de 192) perquè hi hagi un tractat vinculant que permeti un augment màxim de les temperatures d’un 1°5C i un decreixement de les emissions fins a les 350 parts de CO2 per milió considerades el llindar de seguretat climàtica per a la Humanitat. És clar que, entre els 112 estats no hi figura ni els EE.UU, ni Xina, ni cap país de la UE, així com tampoc Japó ni Austràlia. La foto dels absents diu molt de perquè Copenhaguen ha fracassat.

Cap a on podem mirar? Podem aprendre res positiu de la Cimera? El poeta Hölderlin va escriure que “on hi ha perill/creix també l’esperança”. Davant el desgavell i la frivolitat dels VIP, és temps de tornar la mirada a les propostes sorgides al KlimaForum, l’anomenada cimera popular per al clima. Amb energies netes i renovades pels 100.000 manifestants que van desfilar dissabte exigint justícia climàtica, la declaració final, subscrita ja per prop de 400 organitzacions de tot el Planeta, orienta sobre com podem prendre la iniciativa i reclamar poder democràtic mundial davant uns dirigents ineptes per cuidar l’aire que respirem. Les seves solucions a la catàstrofe climàtica passen per garantir una transició cap a una societat post-petroli basada en una aposta massiva per fonts verdes d’energia i l’equitat entre el Nord i el Sud. Les seves idees són, realment, suggerents. Hauríem de començar plantejar-nos abandonar completament les energies fòssils en 30 anys, retallant un 40% de les emissions letals abans de 2020. El Nord hauria de compensar immediatament al Sud pel deute climàtic acumulat per ajudar-lo a superar la seva extrema vulnerabilitat a la inestabilitat climàtica. Cal enterrar el trànsit de contaminació via “mercats del carboni” i donar pas a un acord vinculant, real i just de compliment obligat pels estats i grans corporacions transnacionals. I, finalment, hem de cultivar una relació sostenible amb la resta de la Natura, especialment en tot allò que té a veure amb la producció i transport d’aliments, energia, ús del sòl i disponibilitat d’aigua. KlimaForum compte amb una avantatge crucial sobre Ximèrica, la UE i la resta de Grans Dinosaures: són realistes i saben que no tenim un Planeta B. Comença una carrera contra el temps i la millor alternativa altre cop és tornar-se ciutadans actius, cercar i compartir allò que ens uneix com a éssers humans per damunt de les barreres nacionals i, sobretot, desobedients amb un poder cec a la catàstrofe en marxa. Serà la gran tasca d’aquesta generació, la nostra: canviar el sistema per preservar la vida humana sobre la Terra.


www.albasud.org | info@albasud.org


Crónica 10: «Planeta tierra, tenemos un problema: sin rumbo y hundiéndonos. Repetimos…»

Copenhague, 19 de diciembre del 2009
Después de oír a Wen Jiabao y Barack Obama y contemplar los agónicos intentos fuera de tiempo por salvar la cara ante el mundo, Copenhague pasará a la historia como el punto de no retorno de la credibilidad del sistema mundial que hemos conocido tras la Segunda Guerra Mundial y el final de la Guerra Fría. El carácter patriotero e irresponsable que los máximos dirigentes de los países que generan más del 40% de los gases letales para el clima común supone un fiasco colosal y confirma que nos encontramos en el peor escenario posible. En el discurso probablemente más gris pronunciado por Obama en todo su mandato, se limitó a pedir colaboración a los demás pueblos y se comprometió, si hay suerte en el Senado, a reducir un 3% las emisiones de los EE.UU el 2020 respecto 1990. Jiabao se mantuvo férreo en su negativa a cualquier reducción vinculante aunque China ya sea el primer país contaminante del Planeta. Y eso que, justo antes, el presidente Lula les había exhortado a salir de Copenhague con un acuerdo real, a la altura de las necesidades de la Humanidad más vulnerable y pobre en África, América Latina y Asia. No dan para más.

Un órgano tan cercano al corazón del sistema mundial neoliberal que ha creado el problema, el Financial Times, señalaba ayer que Copenhague, lejos de suponer la puesta de largo en un mundo multipolar, anuncia el “nuevo caos”. Sin objetivos vinculantes de reducción de gases contaminantes, con un horizonte de inversión en el Sur equivalente al 3% de la actual ayuda oficial al desarrollo para 2010-2012 y que apenas llegaría a doblar la AOD de hoy en 2020, y sin haber adoptado ningún mecanismo real para reducir el impacto de los dos grandes olvidados del Tratado de Kioto (la deforestación y el transporte internacional, que están en el origen de un tercio de las emisiones), el mensaje del “acuerdo Copenhague” es claro: la fiesta ha terminado, nadie está al mando, que cada uno se busque la vida como pueda. Es más, se saltan la cita prevista en México de finales de 2010 y la aplazan siete años, para 2016. Realmente desolador para los 6.800 millones de seres humanos que vivimos hoy y una angustiosa herencia para los 2.000 millones más que nacerán en los próximos 40 años. Esta falta de coraje político y de talla como estadistas se da mientras se ha conseguido una amplísima mayoría de países en Naciones Unidas (112 de 192) para que haya un tratado vinculante que permita un aumento máximo de las temperaturas de 1°5C y un decrecimiento de las emisiones hasta las 350 partes de CO2 por millón consideradas el umbral de seguridad climática para la Humanidad. Claro que, entre los 112 estados no figura ni los EE.UU, ni China, ni ninguno de la UE, así como tampoco Japón ni Australia. La foto de los ausentes dice mucho de por qué Copenhague ha fracasado.

¿Dónde podemos mirar? ¿Podemos aprender algo positivo de la Cumbre? El poeta Hölderlin escribió que “donde hay peligro /crece también la esperanza”. Ante el desbarajuste y la frivolidad de los VIP, es tiempo de volver la mirada a las propuestas surgidas en el KlimaForum, la llamada cumbre popular por el clima. Con energías limpias y renovadas por los 100.000 manifestantes que desfilaron el sábado exigiendo justicia climática, la declaración final, suscrita ya por cerca de 400 organizaciones en todo el Planeta, orienta sobre cómo podemos tomar la iniciativa y reclamar poder democrático mundial ante unos dirigentes ineptos para cuidar el aire que respiramos. Sus soluciones a la catástrofe climática pasan por garantizar una transición hacia una sociedad pospetróleo basada en la apuesta masiva por fuentes verdes de energía y la equidad entre el Norte y el Sur. Sus ideas son, realmente, sugerentes. Deberíamos empezar plantearnos abandonar completamente las energías fósiles en 30 años, recortando un 40% de las emisiones letales antes de 2020. El Norte tendría que compensar inmediatamente al Sur por la deuda climática acumulada para ayudarle a superar su extrema vulnerabilidad a la inestabilidad climática. Hay que enterrar el tráfico de contaminación vía “mercados del carbono” y dar paso a un acuerdo vinculante, real y justo de obligado cumplimiento por los estados y grandes corporaciones transnacionales. Y, finalmente, debemos cultivar una relación sostenible con el resto de la Naturaleza, especialmente en lo que tiene que ver con la producción y transporte de alimentos, energía, el uso del suelo y la disponibilidad de agua. KlimaForum cuenta con una ventaja crucial sobre Chimérica, la UE y el resto de Grandes Dinosaurios: son realistas y saben que no tenemos un Planeta B. Empieza una carrera contra el tiempo y la mejor alternativa vuelve a ser volverse ciudadanos activos, buscar y compartir aquello que nos une como seres humanos por encima de las barreras nacionales y, sobre todo, desobedientes con un poder ciego a la catástrofe en marcha. Será la gran tarea de esta generación, la nuestra: cambiar el sistema para preservar la vida humana sobre la Tierra.


www.albasud.org | info@albasud.org

 Posted by at 11:35 am