MÉS CATALÀ AL DIARI DE TERRASSA
4 ANYS DE CAMPANYA (2005 – 2008)
2008 FINAL D’UNA ETAPA
www.mescatalaaldiarideterrassa.org
ANTECEDENTS
Hi ha un sentiment molt generalitzat entre la ciutadania que la publicació de notícies a Diari de Terrassa exclusivament en castellà tot menyspreant el català, és una assignatura pendent. La campanya “Més català al Diari de Terrassa” es va iniciar arran de la divulgació dels resultats d’una enquesta telefònica feta per encàrrec d’Òmnium Cultural de Terrassa a la tardor de l’any 2004. L’enquesta constatava un resultat contundent: El 67% de les persones que llegeixen habitualment el Diari de Terrassa estaven a favor d’una major presència del català en el periòdic.
Els resultats de l’enquesta d’Òmnium Cultural estan avalats també, any rere any i d’una forma inqüestionable, per la realitat lingüística dels espais on hi ha llibertat d’elecció a Diari de Terrassa entre català i castellà. Així la proporció de cartes publicades en català, en els quatre anys de campanya, és del 69 %. A més a més la proporció d’articles d’opinió publicats en català o d’esqueles en català, encara donen xifres molt més contundents i arriben a superar el 80%, en favor del català. I fixeu-vos encara en qualsevol edició o separata del propi Diari o en l’idioma dels anuncis. I adoneu-vos també que la major part d’impresos que arriben a les nostres bústies, d’empreses multinacionals o no, han tingut la delicadesa de fer-ho en català o com a mínim en català i castellà.
EL MANIFEST
Conscients d’aquesta anomalia, tan fora de lloc, i a la vista dels resultats de l’enquesta d’Òmnium, es va constituir un grup promotor de la campanya. La primera activitat va ésser la preparació, el debat i l’aprovació d’un “Manifest per a una major presència del català al Diari de Terrassa” en el que definíem l’abast de la campanya que encetàvem. Val a dir que abans d’iniciar públicament la campanya, els presidents de les entitats promotores vam visitar al President editor i al Director general exposant-los el nostre reconeixement en la seva tasca i l’ànim d’ajudar-los en tot el que calgués a millorar el Diari pel que fa a l’ús del català i en la seva comercialització a partir de la base social que teníem les entitats esmentades. Considerem lamentable que en els anys de la dictadura, des del 1939, el diari -del qual el Diari de Terrassa n’ha esdevingut hereu- fos pràcticament tot en castellà, però no podem menys que lamentar encara més que de la transició ençà i incomprensiblement, avui encara, es mantingui aquest criteri, sobretot pel que fa a les notícies, editorials, entrevistes, etc. que sovint són absurdament traduïdes, etc.
El text del Manifest finalment acordat va tenir el suport de les quatre entitats promotores: Amics de les Arts i Joventuts Musicals, Centre Excursionista de Terrassa, Òmnium Cultural de Terrassa i Fundació Torre del Palau. En el transcurs d’aquests quatre anys s’hi ha afegit nogensmenys que una trentena més d’entitats que relacionem en aquest mateix resum. És evident que n’hi hauria d’haver moltes més, però tampoc s’ha fet cap acció extraordinària.
Aprovat el Manifest, l’estiu de 2005 es va iniciar una etapa de recollida d’adhesions. Es va començar per persones destacades del món de la cultura local i així es va aconseguir que una cinquantena de persones ben representatives donessin suport al Manifest i a la campanya. En una segona etapa que ha durant tres anys s’han recollit gairebé 5.000 signatures de suport apart de la trentena d’entitats que totes juntes apleguen un nombre ben divers de socis que ben segur, pel cap baix, arribaríem als 10.000 ciutadans i ciutadanes compromesos en la vindicació a favor de més català al Diari de Terrassa. També cal deixar constància del fet que a ben diverses persones els ha semblat insuficient, entenen que allò que cal reivindicar és que el català sigui la llengua de Diari de Terrassa i que la presència del castellà es limiti com a màxim a la secció d’Espanya.
EL RESSÒ CIUTADÀ.
Durant quatre anys la campanya s’ha convertit en el portaveu de la ciutadania sobre l’anomalia que representa que la llengua pròpia de Catalunya, el català, estigui avui encara proscrit en la publicació de tot tipus de notícies a Diari de Terrassa. Una situació lamentable i que està en flagrant contradicció amb la voluntat pràcticament unànime de la ciutadania de donar suport a la normalització de la llengua catalana, una llengua que ha patit anys i anys de discriminació i no ens enganyem encara la segueix patint. Valgui per mostra la tossuderia del Diari malgrat, això si, els anuncis la principal font d’ingressos del Diari, la majoria són en català, fins i tot els seus propis anuncis.
Entre les diverses activitats públiques realitzades escau recordar les següents: Recollida de signatures a la plaça Vella i a les entitats promotores, tramesa de butlletes per a adherir-se al Manifest a tots els socis de les entitats promotores, tramesa de la Memòria anyal (10.000 exemplars), als socis de totes les entitats adherides i a ben diversos punts de difusió, com les parades del Raval i de la plaça Vella per Sant Jordi i la Diada, a les seus de les entitats promotores, etc. Penjada de pancartes a la plaça Vella, al Raval, al Parc de Vallparadís, a la plaça del Vapor Ventalló amb motiu de la Festa Major, creació i manteniment del lloc web en el que hi trobareu molts documents i moltes opinions que ens han fet arribar, taula rodona al Centre Excursionista de Terrassa, anuncis a mitjans de comunicació en català, difusió de la campanya i solidaritat pública de Lluís Llach en un recital al Centre Cultural. Es mereix menció apart el fantàstic dibuix de Miquel Ferreres que expressa eloqüentment l’actitud i el fer del President editor del Diari. Aquest acudit, real com la mateixa vida, va presidir tots els actes celebrats a la plaça Vella des de la Festa Major fins a la Diada l’any 2008 en una reproducció gegantina. L’enginy de la colla del Ball d’en Serrallonga també ha tingut present la campanya aquests anys amb mordacitat. Cal agrair el suport rebut de tants i tantes en el desenvolupament de la Campanya: la dissenyadora de l’anagrama Lluc Massaguè, Dit i Fet, Pangea Internet Solidari de la UPC, Drac Telemàtic, SL. i del dibuixant Miquel Ferreres.
Per tancar aquest apartat del ressò ciutadà, cal reconèixer que hi hauria d’haver més noms propis entre els signants del Manifest, però alguns de ben significats hi són absents. Tothom ha fet ús de la seva llibertat, alguns fins i tot, de forma incomprensible amb la seva trajectòria personal catalanista. Encara que minoritàries dolen algunes negatives a donar suport a la campanya sota diversos pretexts, uns per massa altres per poc. Hom pot dubtar sobre el fet que en determinats àmbits hi hagi prou llibertat per superar unes ben hipotètiques represàlies de l’editor del Diari. En un temps en que la nostra identitat nacional es veu perillosament amenaçada per l’immens poder polític i cultural de l’Estat espanyol, dolen força determinades absències.
EL SUPORT DELS AJUNTAMENTS
Abans d’iniciar la Campanya també vam presentar-la a l’Alcalde de Terrassa, el qual ens va acollir de forma amable i receptiva, però el cert és que no ha signat mai el Manifest tot i que costa de creure que pugui pensar que la decisió el podria perjudicar. En canvi si que l’han signat una bona colla de regidors seus que s’han sentit més lliures i no els ha fet por el compromís lingüístic.
Els ajuntaments dels municipis de Rellinars, Ullastrell i Viladecavalls, han aprovat acords del ple, adherint-se plenament al text del Manifest i a la campanya. Altres Ajuntaments de les rodalies i on es difon el Diari no han estat ni gens ni poc valents, encara estan valorant l’abast i possibles conseqüències de la seva decisió.
Els ajuntaments de Matadepera i Terrassa ho han fet amb acords genèrics, que van costar llargs esforços i llargues setmanes per acabar demanant més presència del català als mitjans de comunicació sense esmentar el Diari de Terrassa, objecte de la campanya. Costa d’entendre la por que puguin tenir davant un mitjà per al qual els anuncis institucionals, sempre en català, són un client de primera categoria. La por a la crítica a les seves planes, els ha impedit una adhesió que en privat fan però que no s’atreveixen a fer-la en públic? El mateix ha passat a alguns col·laboradors, que no han signat adduint que es tracta d’una empresa privada, com si el fet de viure en aquest país no comportés deures i obligacions diferents dels qui viuen en un altre.
Al cap de mesos i empenyent la Campanya, la Junta de Portaveus de l’Ajuntament de Terrassa també va aprovar una proposta en el sentit de reclamar la publicació en català d’aquelles manifestacions dels seus òrgans de govern fetes en la llengua pròpia de Catalunya. Malauradament aquest acord de la Junta de Portaveus no es compleix i no ens consta cap mena de queixa ni interès per part de l’Ajuntament en el seu acompliment.
Al seu moment ens va semblar i ens sembla encara que teníem el deure d’endegar la Campanya i demanar un major ús del català a les pàgines del Diari de Terrassa. Petició d’altra banda del tot respectuosa només cal llegir el Manifest. Cal mantenir aquesta justa petició en uns moments tant o més greus que els de la transició amb un augment demogràfic de més d’un milió i mig de ciutadans nouvinguts a Catalunya, quan no es reconeix la sobirania del Parlament i no s’aplica el nou Estatut, quan es regateja un finançament digne per la Generalitat, etc.etc.
FINAL D’ETAPA, NOVA RUTA
Tot i les moltes iniciatives que s’han explicat, el Diari de Terrassa s’ha mostrat totalment inflexible davant la nostra justa petició. No s’ha fet realitat cap de les voluntats de millorar la presència del català que en alguna ocasió havia expressat i anunciat el seu president i editor dient-nos que ens sorprendria. Totes les notícies a Diari de Terrassa es publiquen i tot sembla indicar que es continuaran publicant en castellà, de forma exclusiva i excloent.
Hi ha constància que el tema provoca inquietud i malestar en molts cercles sensibilitzats de la ciutat, sentim burlat, per part del Diari, el dret més elemental d’un poble: la seva llengua. Davant aquesta posició tan dogmàtica, el Grup promotor de la campanya ha valorat la situació i ha arribat a la conclusió que ara és un moment oportú per fer una parada en aquesta etapa reivindicativa, tot esperant la concreció de noves iniciatives ciutadanes sobre el tema en les que ja hi hem començat a treballar.
Escau agrair el suport rebut durant la campanya per part de tantes entitats i de tantes persones de la ciutat. D’una manera especial gràcies a aquelles persones que relacionades, d’una manera o d’una altra amb Diari de Terrassa, han estat decidides i han manifestat el seu suport a la campanya.
No volem acabar sense felicitar la presència a la ciutat de l’AvuiTerrassa que amb una tirada de 15000 exemplars gratuïts que podreu trobar a ben diversos punts de la ciutat, surt cada dilluns i divendres, alhora que és inserit en l’edició del diari Avui que es distribueix a Terrassa i rodalies.
QUE LA PRUDÈNCIA NO ENS FACI TRAÏDORS
En acabar amb aquelles paraules de Jordi Carbonell en la Diada de Sant Boi del 1976, (fa només i gairebé 33 anys!) la primera semiautoritzada desprès del franquisme: “Que la prudència no ens faci traïdors”. Prudentment i incisiva farem lliurament de tot el plec de signatures rebudes a l’Alcalde de Terrassa per tal que reflexionin tant ell com l’Ajuntament en ple i amb fermesa, decideixin d’una vegada per totes el seu compromís lingüístic essencial i coherent amb els mitjans sense sentir-se’n captius. La democràcia és per a viure-la amb prudència efectivament, però mai des de la por que tenalla la nostra llibertat.
Terrassa, abril de 2009.