El planeta a Copenhaguen: nova crònica
OPTIMISME OFICIAL VS. RESCAT DEL CLIMA COMÚ, per Joan Buades
Ha començat el compte endarrere fins el dia 18. Des del primer moment, l’escenari a Bella Center (seu oficial de la Cimera del Clima) envia senyals cada cop més esperançadors. No només podria haver un tractat sinó que fins i tot podria ser rellevant. És impossible seguir les apostes: els EUA prometen -3/4%, la UE –20%, i fins i tot països clau com la Xina o l’Índia no es queden endarrere, encara que facin trampes en els comptes, ja que seguirien emetent més encara que més eficientment. Plouen les ofertes de xecs milionaris per al Sud encara que sense donar massa detalls a l’espera del tancament apoteòsic de la fira. La UE, per exemple, deixa caure que posaria entre un i tres miliards d’euros en ajudes d’aquí a 2012. Connie Hedegaard, la ministra danesa amfitriona i futura comissària europea per al clima, es mostra feliç perquè vindran almenys 110 caps d’estats o presidents de govern i hi hauran molts ministres de finances, ja que són els que al final “entenen” com han de ser els tractats.
L’optimisme està guanyant adeptes i el govern danès no ha dubtat a convertir la bella Copenhaguen en res més que “Hopenhagen”, alguna cosa així com la “ciutat de l’esperança”. I, tanmateix, alguna cosa va malament a la sala de màquines. Yvo de Boer, el negociador en cap de les Nacions Unides, afirmava també ahir que, per a moltes societats, limitar l’escalfament global a màxim 2°C més en 2050 no els servirà per a res. Bangla Desh acaba de demanar almenys el 15% dels fons per plantar cara al canvi climàtic. La seva raó: si el nivell del mar creixés tot just un metre, més de 20 milions d’habitants (un 15% de la seva població) es convertirien en refugiats climàtics. Per a molts estats del Sud (especialment en el Pacífic, l’Índic i el Carib) el canvi climàtic no és una amenaça de futur sinó la crua realitat ara mateix. Traduït en cobertura de premsa, la victòria del Nord és cridanera: mentre l’angoixa de Bangla Desh amb prou feines va atreure a una vintena de periodistes, la dels EUA aconseguia triplicar-los…
Les veus del planeta real es van començar a sentir tambá al KlimaForum, la cimera alternativa. Naomi Klein, una de les veus fonamentals del moviment per una globalització justa, en un discurs inspirador, ens va comminar irònicament a ser realistes davant la nova campanya publicitària dels grans líders del món per generar optimisme prenadalenc. Hi haurà acord però no justícia històrica: les transnacionals i el consumisme del Nord que han generat el 75% de les emissions letals per al clima seguiran controlant els temps i les “solucions”. Per a Klein, la Cimera de Bella Center és el resultat del més gran desastre que el capitalisme hagi generat a la història i no hi ha temps que perdre: estem protestant contra l’intent de privatitzar la vida en el seu conjunt. Els nivells de reducció proposats són insultants per la seva distància en relació al que necessitem (-50% per a 2020,-80% en 2050 per al Nord). Va acusar Obama de servilisme a les transnacionals i d’estar creant autèntics “embornals d’esperança” en comptes d’apostar per la justícia climàtica. Perquè la idea clau és la de “deute ecològic” del Nord industrial amb el Sud empobrit del Planeta, el més poblat i on, sense haver contribuït significativament a això, s’estan produint les més grans catàstrofes ambientals. Si no hi ha justícia climàtica, centenars de milions de persones es convertiran en emigrants ambientals cap al Nord. L’activista canadenca ens va recordar que a les parets de Washington D.C. es pot llegir una pintada il•luminadora: “Si penses que la globalització és dolenta, imagina’t el capitalisme”. Perquè resoldre la crisi climàtica, garantir una atmosfera respirable per a avui i demà, requereix que la xarxa d’iniciatives ciutadanes per a una altra globalització, que va néixer a Seattle el 1999, maduri. Que aprofundeixi en les arrels de la més gran crisi ambiental i social viscuda a la història per poder avançar junts, el Sud i el Nord, cap a la justícia climàtica. Perquè a Copenhaguen, en realitat, estem jutjant al capitalisme. No cal esperar miracles: aquells que han “rescatat” els especuladors financers de la fallida enterrant muntanyes de diners públic no rescataran el clima comú de la humanitat del col•lapse. El llegat de Copenhaguen ha de ser aquest: imaginar i promoure una transformació radical, democràtica i justa del sistema mundial. Només així tindrà sentit l’esperança.
www.albasud.org | info@albasud.org
El planeta en Copenhague: Nueva crónica
Optimismo oficial vs. rescate del clima común, por Joan Buades
Empezó la cuenta atrás hasta el 18. Desde el primer momento, el escenario en Bella Center (sede oficial de la Cumbre del Clima) envía señales cada vez más esperanzadoras. No sólo podría haber un tratado sino que incluso podría ser relevante. Es imposible seguir las apuestas: EUA promete -3/4%, la UE – 20%, e incluso países clave como China o India no se quedan atrás, aunque hagan trampas en las cuentas, ya que seguirían emitiendo más aunque más eficientemente.
Llueven las ofertas de cheques millonarios para el Sur aunque sin dar demasiados detalles a la espera del cierre apoteósico de la feria. La UE, por ejemplo, deja caer que pondría entre uno y tres millardos de euros en ayudas de aquí a 2012. Connie Hedegaard, la ministra danesa anfitriona y futura comisaria europea para el clima, se siente feliz porque vendrán al menos 110 jefes de estados o presidentes de gobierno y habrá muchos ministros de finanzas, ya que son los que al final “entienden” cómo deben ser los tratados.
El optimismo está ganado adeptos y el gobierno danés no ha dudado en convertir la bella Copenhague en nada menos que “Hopenhagen”, algo así como la “ciudad de la esperanza”. Y, sin embargo, algo va mal en la sala de máquinas. Yvo de Boer, el negociador en jefe de las Naciones Unidas, afirmaba también ayer que, para muchas sociedades, limitar el calentamiento global a máximo 2°C más en 2050 no les va a servir para nada. Bangladesh acaba de pedir al menos el 15% de los fondos para hacer frente al cambio climático. Su razón: si el nivel del mar creciera apenas un metro, más de 20 millones de habitantes (un 15% de su población) se convertirán en refugiados ambientales. Para muchos estados del Sur (especialmente en el Pacífico, el índico y el Caribe) el cambio climático no es una amenaza de futuro sino la cruda realidad ahora mismo. Traducido en cobertura de prensa, la victoria del Norte es llamativa: mientras la angustia de Bangladesh apenas atrajo a una veintena de periodistas, la de los EUA conseguía triplicarlos…
Las voces del planeta real empezaron a oírse también en el KlimaForum, la cumbre alternativa. Naomi Klein, una de las voces fundamentales del movimiento por una globalización justa, en un discurso inspirador, nos conminó irónicamente a ser realistas ante la nueva campaña publicitaria de los grandes líderes del mundo para generar optimismo prenavideño. Habrá acuerdo pero no justicia histórica: las transnacionales y el consumismo del Norte que han generado el 75% de las emisiones letales para el clima seguirán controlando los tiempos y las “soluciones”. Para Klein, la Cumbre del Bella Center es el resultado del mayor desastre que el capitalismo haya generado en la historia y no hay tiempo que perder, ya que estamos protestando contra el intento de privatizar la Vida en su conjunto. Los niveles de reducción propuestos son insultantes por su distancia respecto a lo que necesitamos (-50% para 2020, -80% en 2050 para el Norte). Acusó a Obama de servilismo a las transnacionales y de estar creando auténticos “sumideros de esperanza” en lugar de apostar por la justicia climática. Porque la idea clave es la de “deuda ecológica” del Norte industrial con el Sur empobrecido del Planeta, el más poblado y donde, sin haber contribuido a ello apenas, se están produciendo las mayores catástrofes climáticas. Si no hay justicia climática, centenares de millones de personas se convertirán en emigrantes ambientales hacia el Norte. La activista canadiense nos recordó como en las paredes Washington D.C. puede leerse una pintada iluminadora: “Si piensas que la globalización es mala, imagínate el capitalismo”. Porque resolver la crisis climática, garantizar una atmósfera respirable para hoy y mañana, requiere que la red de iniciativas ciudadanas por otra globalización, que nació en Seattle en 1999, madure. Que profundice en las raíces de la mayor crisis ambiental y social vivida en la historia para poder avanzar juntos el Sur y el Norte hacia la justicia climática. Porque en Copenhague, en realidad, estamos juzgando al capitalismo. No hay que esperar milagros: aquellos que han “rescatado” a los especuladores financieros de la quiebra enterrando montañas de dinero público no van a rescatar el clima común de la humanidad del colapso. El legado de Copenhague tiene que ser éste: imaginar y promover una transformación radical, democrática y justa del sistema mundial. Sólo así tendrá sentido la esperanza.