El resultado de NETmundialEl resultat de NETmundial

NETmundial ha sido un acontecimiento notable e histórico. Para valorar y construir sobre ello en el futuro, es necesario reconocer sus logros, así como sus defectos.

Afirmando el “carácter público” de Internet: Ganancias y vacíos
La Declaración Multisectorial de NETmundial representa un avance sustancial hacia una gobernanza de internet impulsada por el interés público. Se reconoce Internet como un recurso común que debe gestionarse en favor del interés público. Habría sido preferible una mención a “Bien público”, o como denomina Neelie Kroes, “recurso global, común y público”, pero este es sin embargo un importante paso hacia la protección del carácter público de Internet.

En relación con esto está la afirmación del valor de la apertura e interoperabilidad, de la “innovación sin necesidad de permisos”, y la necesidad de apoyar el acceso público a Internet (una de las prioridades de APC). Es decepcionante sin embargo que la protección de los intermediarios de su responsabilidad legal no fuera mencionado como una condición previa para la protección de derechos como la libertad de expresión y de asociación, sino como vinculado a un “crecimiento económico, innovación, creatividad y el libre flujo de información”. No cabe duda de que este texto expresa el interés de la industria del entretenimiento. APC cree que este planteamiento abre la puerta a la exigencia de los intermediarios de Internet para hacer cumplir los derechos de propiedad intelectual de manera que interfieren con los derechos a la libertad de expresión y el acceso al conocimiento.

No se logró consenso sobre la neutralidad de la red, o el principio de la libre circulación de información y el flujo no discriminatorio de los paquetes de datos a través de la red. Esto resulta irónico, ya que este principio está contemplado en el “Marco Civil da Internet” (Marco Civil de Internet) de Brasil, promulgado por la presidenta Dilma Rousseff durante la apertura de NETMundial. Sin obviar los intereses comerciales en juego para evitar la inclusión de la neutralidad de la red como un principio, el debate también se complica por las distintas definiciones de lo que significa el concepto y de cómo se aplica en diversos contextos. Aplaudimos que la hoja de ruta Declaración NETmundial identifica neutralidad de la red como un espacio para el debate y esperamos que el Foro de Gobernanza de Internet (IGF), tome este tema en cuenta en un futuro próximo.

Nos hubiera gustado ver más referencia al desarrollo, justicia social, integración de las preocupaciones de las personas del mundo en desarrollo y el papel que Internet puede desempeñar para dar soporte a un mundo más justo y sostenible. Citando el inspirador discurso inaugural de Nnenna Nwakanma: “Internet se está convirtiendo rápidamente en el principal medio para la creación de riqueza. El ‘derecho al desarrollo’ debe incluir la justicia social. No basta con hacer un superficial “desarrollo de capacidades” para unas pocas personas. Estamos ante un mecanismo que permite al mayor número de personas ser incluidas, al mayor número de voces ser escuchadas, al mayor rango de talentos acceder a la innovación, y a la creatividad más profunda de la mente humana florecer. Para estos, tenemos que empezar a considerar Internet como un bien común público”.

¡Los derechos humanos se aplican dentro de la red y fuera!
NETmundial ha identificado que los derechos humanos fundamentales son principios fundamentales para la gobernanza de Internet y establece que los gobiernos tienen la responsabilidad específica para la defensa y protección de los derechos humanos individuales en Internet. Aplaudimos esto, pero creemos que la sección del documento sobre la hoja de ruta ha de considerar aspectos específicos de Internet en la protección de los derechos humanos con más detalle – en particular, los derechos necesarios para garantizar la libertad de expresión y asociación en Internet, tales como el derecho al anonimato y el derecho a utilizar el cifrado.

Profundizar la democracia en la gobernanza de internet de múltiples partes interesadas
Un avance más en el documento es el reconocimiento que la gobernanza de Internet debe ser democrática, así como de múltiples partes interesadas, y que lo primero no es necesariamente sinónimo de esto último. Se identificó la necesidad de mecanismos que garanticen la rendición de cuentas, revisión y reorientación de la gobernanza de internet, así como un equilibrio de género en las discusiones y toma de decisiones.

La Declaración NETmundial Multisectorial construye positivamente sobre la Agenda de Túnez, en el reconocimiento de que los grupos de interés no siempre tienen roles fijos, pero que estas “funciones y responsabilidades respectivas de las partes interesadas deben ser interpretadas de manera flexible en relación con el tema en discusión.” Esto facilita el camino para el debate constructivo de las funciones específicas de las partes interesadas en diferentes partes del ecosistema de la gobernanza de Internet, en relación con el tema y el proceso que se esté discutiendo. En otras palabras, en lugar de hablar de si los gobiernos deben tener un papel o no, podemos centrarnos en qué es este rol y dónde y cuando es más necesario.

La vigilancia masiva: El elefante que salió de la habitación
Lo más decepcionante es que la vigilancia masiva no fuera condenada con más fuerza en la versión final de la Declaración, con algunos participantes gubernamentales insistiendo en el último momento que la frase “la vigilancia de masas es fundamentalmente incompatible con el derecho a la privacidad y el principio de proporcionalidad” fuera eliminada del documento.

Teniendo en cuenta que el evento surgió de la indignación tras las revelaciones de Edward Snowden, y que la vigilancia masiva se ha citado como una preocupación importante en las aportaciones recibidas para los documentos iniciales, este problema se puede ver como el elefante que apareció dentro de la habitación, pero fue sacado rápidamente -por fuerzas adecuadamente poderosas- antes de la celebración del evento.

El documento sí afirma que “la vigilancia arbitraria y generalizada socava la confianza en Internet y la confianza en el ecosistema de gobierno de Internet” y que la cooperación – forzada o voluntaria – entre los estados y las empresas se lleva a cabo bajo la necesidad de que la “recopilación y tratamiento de datos personales por parte del Estado y los actores no estatales debe llevarse a cabo en conformidad con el derecho internacional sobre derechos humanos”, pero esto no aborda la protección de los derechos individuales que se vulneran de forma extraterritorial.

También se incluye un nueva petición a los Estados de la Resolución de la Asamblea General de la ONU de 2013 para la revisión de “sus procedimientos, prácticas y legislación en materia de vigilancia de las comunicaciones, intercepción y recogida de datos personales, incluida la vigilancia generalizada, la interceptación y recolección, con fin de defender el derecho a la privacidad al asegurar que la aplicación plena y efectiva de todas sus obligaciones en virtud del derecho internacional de los derechos humanos”. Esto proporciona una oportunidad para la acción de seguimiento que los activistas de derechos deben perseguir firmemente.

Rendición de cuentas de IANA
Nos anima que el tema de la rendición de cuentas de la “Internet Assigned Numbers Authority” (IANA) será una parte integral de las discusiones sobre la transición de la Administración Nacional de Telecomunicaciones e Información (NTIA). Esperamos con interés la continuación del proceso una vez que se publiquen los términos del proceso de rendición de cuentas. Esperamos y confiamos en el desarrollo de un proceso neutral para examinar la transición responsable de IANA con la plena participación de todas las partes interesadas a nivel mundial y con la debida consideración a la importancia de la separación estructural entre los niveles político y operativo.

¿Qué se evitó?
La ausencia más notable en NETmundial, a pesar de varias presentaciones destacando esto como una preocupación, es un toque de atención para poner fin a la creciente militarización de Internet. Es evidente que este es un tema que debe ser asumido por el proceso de IGF.

NETmundial como proceso: Avances, lecciones y decepciones
Queremos expresar nuestro agradecimiento por el arduo trabajo que el equipo de la organización puso en el proceso NETmundial, en particular CGI.br y el presidente del evento, Virgilio A. F. Almeida, secretario de Política Informática del Ministerio de Ciencia, Tecnología e Innovación de Brasil.

NETmundial representa grandes avances para la toma de decisiones entre las múltiples partes involucradas, construyendo sobre una base inclusiva que incluye múltiples partes interesadas, desarrollada durante ocho ediciones de la IGF, y proporcionando lecciones útiles para el futuro. Se necesitaba más tiempo y una mejor planificación para integrar las contribuciones – recibidas a través de una excelente plataforma en línea – en los documentos finales. También hubiera sido bueno utilizar el evento presencial para una mayor discusión en lugar de las sesiones de micrófono abierto en el que la mayoría de lo que se había dicho en línea se repite. La redacción del documento final también se podría haber hecho de una manera más sistemática, asegurando que las personas con los conocimientos necesarios estuvieran a disposición de los presidentes de los dos grupos de redacción (Principios y Plan de trabajo).

La decepción fue que al final, cuando el texto pre-final se presentaba al Comité Multisectorial de Alto Nivel, el proceso de repente se tornó muy familiar, ya que en el último minuto unos pocos gobiernos insistieron en cambios en el texto, pidiendo suprimir o modificar declaraciones con las que no se sentían cómodos. Entendemos que los representantes de gobiernos se vean limitados por instrucciones de sus capitales o por acuerdos existentes; pero si vamos a profundizar en la democracia de la gobernanza mundial de Internet, necesitamos encontrar maneras de ir más allá de estas limitaciones al completar dicho documento no vinculante, ya que sirven para limitar contribuciones e influencias más equilibradas de otros participantes.

Si los gobiernos poderosos, cuyas opiniones a menudo coinciden con las de algunas partes de la industria de Internet, todavía pueden ejercer un derecho de veto – aunque de manera informal – en el último minuto, nos queda un buen camino por recorrer hacia la gobernanza de internet plenamente inclusiva y democrática. Los procesos intergubernamentales a menudo se critican por producir acuerdos de consenso de mínimos. Los procesos de toma de decisiones democráticas, de múltiples partes interesadas deben esforzarse en evitar esto.

¿Y ahora qué?
Hay mucho que celebrar. Un grupo de muy diversos actores trabajaron juntos para producir un documento que tiene el potencial de crear un enfoque más robusto y orientado a los derechos humanos y al interés público en relación a la política de Internet y su gestión. El Gobierno de Brasil mostró la habilidad, liderazgo y profundo compromiso con los procesos inclusivos al estar dispuestos a ceder en una serie de cuestiones, muy especialmente sobre la neutralidad de la red.

La pregunta ahora es: ¿Y ahora qué? ¿Cómo continuar para implementar lo mejores aspectos del documento de NETmundial y ¿cómo fortalecer el IGF existente para desempeñar un papel en esto? La vigilancia es el lugar obvio para comenzar, con los gobiernos que hagan caso a la llamada a revisar toda la recopilación, procesamiento y la vigilancia de los datos personales para asegurar que estos procesos cumplen con las normas de derechos humanos, tales como los llamados “principios necesarios y proporcionados“. Promover atención a los temas alrededor del debate sobre la neutralidad de la red es oportuno, ya que dan paso a una serie de retos fundamentales en relación a los conflictos de intereses alrededor de la empresa privada y la promoción de la dimensión pública de Internet.

Por supuesto no podemos descansar hasta que, como dice la declaración, tengamos “acceso a Internet universal, con igualdad de oportunidades, asequible y de alta calidad”, para que todos podamos participar de manera más equitativa en el debate.

Fuente: Declaración de APC sobre NETmundial.

Projectos relacionados:
– Fórum de Gobernanza de Internet (IGF)
– Derechos en Internet son Derechos Humanos.NETmundial ha estat un esdeveniment notable i històric. Per valorar i construir-hi en el futur, cal reconèixer els seus èxits, així com els seus defectes.

Afirmant el “caràcter públic” d’Internet: Guanys i buits
La Declaración Multisectorial de NETmundial representa un avenç substancial cap a una governança d’internet impulsada per l’interès públic. Es reconeix Internet com un recurs comú que ha de gestionar-se en favor de l’interès públic. Hauria estat preferible una menció a “Bé públic”, o com denomina Neelie Kroes, “recurs global, comú i públic”, però aquest és però un important pas cap a la protecció del caràcter públic d’Internet.

En relació amb això està l’afirmació del valor de l’obertura i interoperabilitat, de la ” innovació sense necessitat de permisos”, i la necessitat de donar suport l’accés públic a Internet (una de les prioritats d’APC). És decebedor, però, que la protecció dels intermediaris de la seva responsabilitat legal no fos esmentat com una condició prèvia per a la protecció de drets com la llibertat d’expressió i d’associació, sinó com vinculat a un “creixement econòmic, innovació, creativitat i el lliure flux d’informació”. No hi ha dubte que aquest text expressa l’interès de la indústria de l’entreteniment. APC creu que aquest plantejament obre la porta a l’exigència dels intermediaris d’Internet per fer complir els drets de propietat intel·lectual de manera que interfereixen amb els drets a la llibertat d’expressió i l’accés al coneixement.

No es va aconseguir consens sobre la neutralitat de la xarxa, o el principi de la lliure circulació d’informació i el flux no discriminatori dels paquets de dades a través de la xarxa. Això ha estat irònic, ja que aquest principi està consagrat al ” Marco Civil da Internet ” (Marc Civil d’Internet) del Brasil, promulgat per la presidenta Dilma Rousseff durant l’obertura de NETMundial. Sense obviar els interessos comercials en joc per evitar la inclusió de la neutralitat de la xarxa com un principi, el debat també es complica per les diferents definicions del que significa el concepte i de com s’aplica en diversos contextos. Aplaudim que el full de ruta Declaració NETmundial identifica la neutralitat de la xarxa com un espai per al debat i esperem que el Fòrum de Governança d’Internet (IGF), prengui aquest tema en compte en un futur proper.

Ens hauria agradat veure més referència al desenvolupament, justícia social, integració de les preocupacions de les persones del món en el desenvolupament i el paper que Internet pot tenir per donar suport a un món més just i sostenible. Citant l’inspirador discurs inaugural de Nnenna Nwakanma: ” Internet s’està convertint ràpidament en el principal mitjà per a la creació de riquesa. El ‘dret al desenvolupament’ ha d’incloure la justícia social. No n’hi ha prou amb fer un “desenvolupament de capacitats” superficial per a unes poques persones. Estem davant d’un mecanisme que permet al major nombre de persones ser inclosos, al major nombre de veus ser escoltats, a un rang más ampli de persones accedir a la innovació, I ajudar a desenvolupar la creativitat més profunda de la ment humana. Per a aquests, hem de començar a considerar Internet com un bé comú públic”.

Els drets humans s’apliquen dins I fora de la xarxa!
NETmundial ha identificat que els drets humans fonamentals són principis fonamentals per a la governança d’Internet i estableix que els governs tenen la responsabilitat específica per a la defensa i protecció dels drets humans individuals a Internet. Aplaudim això, però creiem que a la secció del document sobre el full de ruta s’ha de considerar aspectes específics d’Internet en la protecció dels drets humans amb més detall – en particular, els drets necessaris per garantir la llibertat d’expressió i associació a Internet, tals com el dret a l’anonimat i el dret a utilitzar el xifrat.

Aprofundir la democràcia en la governança d’internet de múltiples parts interessades 
Un avanç més en el document és el reconeixement que la governança d’Internet ha de ser democràtica, així com de múltiples parts interessades, i que els primer no és necessàriament sinònim d’això últim. Es va identificar la necessitat de mecanismes que garanteixin la rendició de comptes, revisió i reorientació de la governança d’internet, així com un equilibri de gènere en les discussions i presa de decisions.

La Declaració NETmundial Multisectorial construeix positivament sobre l’Agenda de Tunísia, en el reconeixement que els grups d’interès no sempre tenen rols fixos, però que aquestes “funcions i responsabilitats respectives de les parts interessades s’han d’interpretar de manera flexible en relació amb el tema en discussió.” Això aplana el camí per a un debat constructiu de les funcions específiques de les parts interessades en diferents parts de l’ecosistema de la governança d’Internet, en relació amb el tema i el procés que s’estigui discutint. En altres paraules, en lloc de parlar de si els governs han de tenir un paper o no, podem centrar-nos en el que aquest paper és i on i quan és més necessari.

La vigilància massiva: L’elefant que va sortir de l’habitació 
El més decebedor és que la vigilància massiva no fos condemnada amb més força en la versió final de la Declaració, amb alguns participants governamentals insistint en l’últim moment que la frase “la vigilància de generalitzada és fonamentalment incompatible amb el dret a la privacitat i el principi de proporcionalitat” fos eliminada del document.

Tenint en compte que l’esdeveniment va sorgir de la indignació després de les revelacions d’Edward Snowden, i que la vigilància massiva s’ha citat com una preocupació important en les aportacions rebudes pels documents inicials, aquest problema es pot veure com l’elefant que va aparèixer al interior de l’habitació, però va ser tret ràpidament – per forces adequadament poderoses – abans de la celebració de l’esdeveniment.

El document sí afirma que “la vigilància arbitrària i generalitzada soscava la confiança en Internet i la confiança en l’ecosistema de govern d’Internet” i que la cooperació – forçada o voluntària – entre els estats i les empreses es porta a terme sota la necessitat de que la “recollida i tractament de dades personals per part de l’Estat i els actors no estatals s’ha de fer de conformitat amb el dret internacional dels drets humans”, però això no aborda la protecció dels drets individuals que es violen de manera extraterritorial.

També s’inclou una nova crida als Estats de la Resolució de l’Assemblea General de l’ONU de 2013 per a la revisió dels “seus procediments, pràctiques i legislació en matèria de vigilància de les comunicacions, intercepció i recollida de dades personals, inclosa la vigilància generalitzada, la intercepció i recol·lecció, amb tal de defensar el dret a la privacitat a l’assegurar que l’aplicació plena i efectiva de totes les seves obligacions en virtut del dret internacional dels drets humans”. Això proporciona una oportunitat per a l’acció de seguiment que els activistes de drets han de perseguir amb vigor.

Rendició de comptes de IANA
Ens encoratja que el tema de la rendició de comptes de la “Internet Assigned Numbers Authority” (IANA) serà una part integral de les discussions en transició de l’Administració Nacional de Telecomunicacions i Informació (NTIA). Esperem amb interès la continuació del procés un cop es publiquin els termes del procés de rendició de comptes. Esperem i confiem en el desenvolupament d’un procés neutral per examinar la transició responsable de IANA amb la plena participació de totes les parts interessades a nivell mundial i amb la deguda consideració a la importància de la separació estructural entre els nivells polític i operatiu.

Què es va evitar?
L’absència més notable en NETmundial, malgrat diverses presentacions destacant això com una preocupació, és un toc d’atenció per posar fi a la creixent militarització d’Internet. És evident que aquest és un tema que ha de ser assumit pel procés d’IGF.

NETmundial com a procés: Avenços, lliçons i decepcions
Volem expressar el nostre agraïment per l’ardu treball que l’equip de l’organització va posar en el procés NETmundial, en particular CGI.br i el president de l’esdeveniment, Virgili AF Almeida, secretari de Política Informàtica del Ministeri de Ciència, Tecnologia i Innovació del Brasil.

NETmundial representa grans avenços per a la presa de decisions entre les múltiples parts involucrades, construint sobre una base inclusiva que inclou múltiples parts interessades, desenvolupades durant vuit edicions de la IGF, i proporcionar lliçons útils per al futur. Es necessitava més temps i una millor planificació per integrar les contribucions – rebudes a través d’una excel·lent plataforma en línia – en els documents finals. També hagués estat bo per utilitzar l’esdeveniment presencial per a una major discussió en lloc de per a sessions de micròfon obert en el qual la majoria del que s’havia dit en línia es repeteix. La redacció del document final també es podria haver fet d’una manera més sistemàtica, assegurant que les persones amb els coneixements necessaris estaven a disposició dels presidents dels dos grups de redacció (Principis i Pla de treball).

La decepció va ser que al final, quan el text pre-final es presentava al Comitè Multisectorial d’ Alt Nivell, el procés de sobte es va tornar molt familiar, ja que en l’últim minut uns pocs governs van insistir en canvis en el text, demanant suprimir o modificar declaracions amb les quals no se sentien còmodes. Entenem que els representants de governs es vegin limitats per instruccions de les seves capitals o per acords existents; però si anem a aprofundir en la democràcia en la governança mundial d’Internet, necessitem trobar maneres d’anar més enllà d’aquestes limitacions en finalitzar aquest document no vinculant, ja que serveixen per limitar contribucions i influències més equilibrades d’altres participants.

Si els governs poderosos, les opinions sovint coincideixen amb les d’algunes parts de la indústria d’Internet, encara poden exercir un dret de veto – encara que de manera informal – en l’últim minut, ens queda un bon camí per recórrer cap a la governança de la internet inclusiva i democràtica. Els processos intergovernamentals sovint es critiquen per produir acords de consens de mínims. Els processos de presa de decisions democràtiques, de múltiples parts interessades s’han d’esforçar a evitar això.

I ara què ?
Hi ha molt a celebrar. Un grup de molt diversos actors van treballar junts per produir un document que té el potencial de crear un enfocament més robust i orientat als drets humans ia l’interès públic en relació a la política d’Internet i la seva gestió. El Govern del Brasil va mostrar l’habilitat, lideratge i profund compromís amb els processos inclusius en estar disposats a cedir en una sèrie de qüestions, molt especialment sobre la neutralitat de la xarxa.

La pregunta ara és: I ara què? Com continuar per implementar el millors aspectes del document de NETmundial i com enfortir l’IGF existent per tenir un paper en això? La vigilància és el lloc obvi per començar, amb els governs que facin cas a la crida a revisar tota la recopilació, processament i la vigilància de les dades personals per assegurar que aquests processos compleixen amb les normes de drets humans, com ara els anomenats ” principis necessaris i proporcionats “. Promoure atenció als temes al voltant del debat sobre la neutralitat de la xarxa és oportú, ja que donen pas a una sèrie de reptes fonamentals en relació als conflictes d’interessos al voltant de l’empresa privada i la promoció de la dimensió pública d’Internet.

Per descomptat no podem descansar fins que, com diu la declaració, tinguem “accés a Internet universal, amb igualtat d’oportunitats, assequible i d’alta qualitat”, perquè tots puguem participar de manera més equitativa en el debat.

Font: declaració d’APC sobre NETmundial.

Projectes relacionats:
– Fòrum de Governança d’Internet (IGF)
– Drets a Internet són Drets Humans.