Apr 272014
 

S’ha fet una conferència a Brasil sobre l’evolució d’Internet. Una descripció de què és aquest event.

Internet és un espai públic: igual que l’espai acústic ens serveix per comunicar-nos a curta distància, Internet ens serveix per comunicar-nos entre tots.

Internet, que significa interconnexió de xarxes, no és qualsevol interconnexió privada, sinó aquella que aspira a ser una interconnexió oberta a la participació de tothom: oberta a qualsevol persona, a qualsevol màquina, a qualsevol missatge.

Evidentment aquesta universalitat implica una regulació, molts creiem que també aquesta ha d’estar oberta a tothom.

Aquesta xarxa va sortir d’un grup de gent a un pais determinat. Coses que abans feia una persona ara les fa una organització (per ex. noms i adreçes que portava John Postel que ara regula l’ICANN, especificacions de protocols ara regulats per l’IETF, l’expansió d’Internet pel món amb Larry Landweber).

Per motius sentimentals (ho van inventar), ideologics (globalitat), polítics (democratització) i econòmics (negocis), culturals (llengua i cultura), pragmatisme (prendre decisions ràpidament), alguns aspectes de decisions sobre Internet no estan oberts a tothom i algun govern té una posició privilegiada.

El model multi-lateral sembla millor que l’unilateral, i és un pas cap a definir els principis i mecanismes participatius del govern d’Internet.

Les propostes de APC (Pangea n’és membre).
– Una Proposta sobre l’evolució futura de la governança a Internet.
Un document redactat com a conclusió de NETmundial.

El repartiment de participació (expresions d’interès) a NETmundial al procés preparatori segons els organitzadors era: sector privat (28.8%), societat civil (25.4%), governs (14.1%), acadèmia (13.5%), comunitat tècnica (12.8%).

El resultat més important (per nosaltres) és el reconeixement que Internet és un recurs global que s’ha de gestionar per l’interès públic. Això implica que hem de tenir drets: compartir informació, privadesa, no discriminació (neutralitat), accés, …

Pel que fa a gobern(ança), el reconeixement de més participació, més “parts” (stakeholders).

En els mitjans es parla últimament de neutralitat de xarxa. Sobre si els proveïdors de connectivitat (els ISP) poden decidir distingir i discriminar en el trànsit que passa per la xarxa. Aquest un exemple dels temes que necessiten regulació a Internet, no sembla que hagi de deixar a purs interessos comercials o tècnics. Notícia de TV3.

També es parla de privacitat i espionatge. No sembla tampoc que això hagi de deixar a interessos diversos i exercir sense cap regulació o fora de les lleis. També requereix regulació entre tots.

Tanmateix NETmundial estava orientat principalment a discutir com s’ha de regular Internet. Queda molt en molts temes perquè Internet segueixi sent l’espai digital públic, global i obert on tots vivim, ens comuniquem, compartim informació.

Apr 272014
 

S’ha fet una conferència a Brasil sobre l’evolució d’Internet. Una descripció de què és aquest event.

Internet és un espai públic: igual que l’espai acústic ens serveix per comunicar-nos a curta distància, Internet ens serveix per comunicar-nos entre tots.

Internet, que significa interconnexió de xarxes, no és qualsevol interconnexió privada, sinó aquella que aspira a ser una interconnexió oberta a la participació de tothom: oberta a qualsevol persona, a qualsevol màquina, a qualsevol missatge.

Evidentment aquesta universalitat implica una regulació, molts creiem que també aquesta ha d’estar oberta a tothom.

Aquesta xarxa va sortir d’un grup de gent a un pais determinat. Coses que abans feia una persona ara les fa una organització (per ex. noms i adreçes que portava John Postel que ara regula l’ICANN, especificacions de protocols ara regulats per l’IETF, l’expansió d’Internet pel món amb Larry Landweber).

Per motius sentimentals (ho van inventar), ideologics (globalitat), polítics (democratització) i econòmics (negocis), culturals (llengua i cultura), pragmatisme (prendre decisions ràpidament), alguns aspectes de decisions sobre Internet no estan oberts a tothom i algun govern té una posició privilegiada.

El model multi-lateral sembla millor que l’unilateral, i és un pas cap a definir els principis i mecanismes participatius del govern d’Internet.

Les propostes de APC (Pangea n’és membre).
– Una Proposta sobre l’evolució futura de la governança a Internet.
Un document redactat com a conclusió de NETmundial.

El repartiment de participació (expresions d’interès) a NETmundial al procés preparatori segons els organitzadors era: sector privat (28.8%), societat civil (25.4%), governs (14.1%), acadèmia (13.5%), comunitat tècnica (12.8%).

El resultat més important (per nosaltres) és el reconeixement que Internet és un recurs global que s’ha de gestionar per l’interès públic. Això implica que hem de tenir drets: compartir informació, privadesa, no discriminació (neutralitat), accés, …

Pel que fa a gobern(ança), el reconeixement de més participació, més “parts” (stakeholders).