leandro

May 012014
 

NETmundial ha estat un esdeveniment notable i històric. Per valorar i construir-hi en el futur, cal reconèixer els seus èxits, així com els seus defectes.

Afirmant el “caràcter públic” d’Internet: Guanys i buits
La Declaración Multisectorial de NETmundial representa un avenç substancial cap a una governança d’internet impulsada per l’interès públic. Es reconeix Internet com un recurs comú que ha de gestionar-se en favor de l’interès públic. Hauria estat preferible una menció a “Bé públic”, o com denomina Neelie Kroes, “recurs global, comú i públic”, però aquest és però un important pas cap a la protecció del caràcter públic d’Internet.

En relació amb això està l’afirmació del valor de l’obertura i interoperabilitat, de la ” innovació sense necessitat de permisos”, i la necessitat de donar suport l’accés públic a Internet (una de les prioritats d’APC). És decebedor, però, que la protecció dels intermediaris de la seva responsabilitat legal no fos esmentat com una condició prèvia per a la protecció de drets com la llibertat d’expressió i d’associació, sinó com vinculat a un “creixement econòmic, innovació, creativitat i el lliure flux d’informació”. No hi ha dubte que aquest text expressa l’interès de la indústria de l’entreteniment. APC creu que aquest plantejament obre la porta a l’exigència dels intermediaris d’Internet per fer complir els drets de propietat intel·lectual de manera que interfereixen amb els drets a la llibertat d’expressió i l’accés al coneixement.

No es va aconseguir consens sobre la neutralitat de la xarxa, o el principi de la lliure circulació d’informació i el flux no discriminatori dels paquets de dades a través de la xarxa. Això ha estat irònic, ja que aquest principi està consagrat al ” Marco Civil da Internet ” (Marc Civil d’Internet) del Brasil, promulgat per la presidenta Dilma Rousseff durant l’obertura de NETMundial. Sense obviar els interessos comercials en joc per evitar la inclusió de la neutralitat de la xarxa com un principi, el debat també es complica per les diferents definicions del que significa el concepte i de com s’aplica en diversos contextos. Aplaudim que el full de ruta Declaració NETmundial identifica la neutralitat de la xarxa com un espai per al debat i esperem que el Fòrum de Governança d’Internet (IGF), prengui aquest tema en compte en un futur proper.

Ens hauria agradat veure més referència al desenvolupament, justícia social, integració de les preocupacions de les persones del món en el desenvolupament i el paper que Internet pot tenir per donar suport a un món més just i sostenible. Citant l’inspirador discurs inaugural de Nnenna Nwakanma: ” Internet s’està convertint ràpidament en el principal mitjà per a la creació de riquesa. El ‘dret al desenvolupament’ ha d’incloure la justícia social. No n’hi ha prou amb fer un “desenvolupament de capacitats” superficial per a unes poques persones. Estem davant d’un mecanisme que permet al major nombre de persones ser inclosos, al major nombre de veus ser escoltats, a un rang más ampli de persones accedir a la innovació, I ajudar a desenvolupar la creativitat més profunda de la ment humana. Per a aquests, hem de començar a considerar Internet com un bé comú públic”.

Els drets humans s’apliquen dins I fora de la xarxa!
NETmundial ha identificat que els drets humans fonamentals són principis fonamentals per a la governança d’Internet i estableix que els governs tenen la responsabilitat específica per a la defensa i protecció dels drets humans individuals a Internet. Aplaudim això, però creiem que a la secció del document sobre el full de ruta s’ha de considerar aspectes específics d’Internet en la protecció dels drets humans amb més detall – en particular, els drets necessaris per garantir la llibertat d’expressió i associació a Internet, tals com el dret a l’anonimat i el dret a utilitzar el xifrat.

Aprofundir la democràcia en la governança d’internet de múltiples parts interessades 
Un avanç més en el document és el reconeixement que la governança d’Internet ha de ser democràtica, així com de múltiples parts interessades, i que els primer no és necessàriament sinònim d’això últim. Es va identificar la necessitat de mecanismes que garanteixin la rendició de comptes, revisió i reorientació de la governança d’internet, així com un equilibri de gènere en les discussions i presa de decisions.

La Declaració NETmundial Multisectorial construeix positivament sobre l’Agenda de Tunísia, en el reconeixement que els grups d’interès no sempre tenen rols fixos, però que aquestes “funcions i responsabilitats respectives de les parts interessades s’han d’interpretar de manera flexible en relació amb el tema en discussió.” Això aplana el camí per a un debat constructiu de les funcions específiques de les parts interessades en diferents parts de l’ecosistema de la governança d’Internet, en relació amb el tema i el procés que s’estigui discutint. En altres paraules, en lloc de parlar de si els governs han de tenir un paper o no, podem centrar-nos en el que aquest paper és i on i quan és més necessari.

La vigilància massiva: L’elefant que va sortir de l’habitació 
El més decebedor és que la vigilància massiva no fos condemnada amb més força en la versió final de la Declaració, amb alguns participants governamentals insistint en l’últim moment que la frase “la vigilància de generalitzada és fonamentalment incompatible amb el dret a la privacitat i el principi de proporcionalitat” fos eliminada del document.

Tenint en compte que l’esdeveniment va sorgir de la indignació després de les revelacions d’Edward Snowden, i que la vigilància massiva s’ha citat com una preocupació important en les aportacions rebudes pels documents inicials, aquest problema es pot veure com l’elefant que va aparèixer al interior de l’habitació, però va ser tret ràpidament – per forces adequadament poderoses – abans de la celebració de l’esdeveniment.

El document sí afirma que “la vigilància arbitrària i generalitzada soscava la confiança en Internet i la confiança en l’ecosistema de govern d’Internet” i que la cooperació – forçada o voluntària – entre els estats i les empreses es porta a terme sota la necessitat de que la “recollida i tractament de dades personals per part de l’Estat i els actors no estatals s’ha de fer de conformitat amb el dret internacional dels drets humans”, però això no aborda la protecció dels drets individuals que es violen de manera extraterritorial.

També s’inclou una nova crida als Estats de la Resolució de l’Assemblea General de l’ONU de 2013 per a la revisió dels “seus procediments, pràctiques i legislació en matèria de vigilància de les comunicacions, intercepció i recollida de dades personals, inclosa la vigilància generalitzada, la intercepció i recol·lecció, amb tal de defensar el dret a la privacitat a l’assegurar que l’aplicació plena i efectiva de totes les seves obligacions en virtut del dret internacional dels drets humans”. Això proporciona una oportunitat per a l’acció de seguiment que els activistes de drets han de perseguir amb vigor.

Rendició de comptes de IANA
Ens encoratja que el tema de la rendició de comptes de la “Internet Assigned Numbers Authority” (IANA) serà una part integral de les discussions en transició de l’Administració Nacional de Telecomunicacions i Informació (NTIA). Esperem amb interès la continuació del procés un cop es publiquin els termes del procés de rendició de comptes. Esperem i confiem en el desenvolupament d’un procés neutral per examinar la transició responsable de IANA amb la plena participació de totes les parts interessades a nivell mundial i amb la deguda consideració a la importància de la separació estructural entre els nivells polític i operatiu.

Què es va evitar?
L’absència més notable en NETmundial, malgrat diverses presentacions destacant això com una preocupació, és un toc d’atenció per posar fi a la creixent militarització d’Internet. És evident que aquest és un tema que ha de ser assumit pel procés d’IGF.

NETmundial com a procés: Avenços, lliçons i decepcions
Volem expressar el nostre agraïment per l’ardu treball que l’equip de l’organització va posar en el procés NETmundial, en particular CGI.br i el president de l’esdeveniment, Virgili AF Almeida, secretari de Política Informàtica del Ministeri de Ciència, Tecnologia i Innovació del Brasil.

NETmundial representa grans avenços per a la presa de decisions entre les múltiples parts involucrades, construint sobre una base inclusiva que inclou múltiples parts interessades, desenvolupades durant vuit edicions de la IGF, i proporcionar lliçons útils per al futur. Es necessitava més temps i una millor planificació per integrar les contribucions – rebudes a través d’una excel·lent plataforma en línia – en els documents finals. També hagués estat bo per utilitzar l’esdeveniment presencial per a una major discussió en lloc de per a sessions de micròfon obert en el qual la majoria del que s’havia dit en línia es repeteix. La redacció del document final també es podria haver fet d’una manera més sistemàtica, assegurant que les persones amb els coneixements necessaris estaven a disposició dels presidents dels dos grups de redacció (Principis i Pla de treball).

La decepció va ser que al final, quan el text pre-final es presentava al Comitè Multisectorial d’ Alt Nivell, el procés de sobte es va tornar molt familiar, ja que en l’últim minut uns pocs governs van insistir en canvis en el text, demanant suprimir o modificar declaracions amb les quals no se sentien còmodes. Entenem que els representants de governs es vegin limitats per instruccions de les seves capitals o per acords existents; però si anem a aprofundir en la democràcia en la governança mundial d’Internet, necessitem trobar maneres d’anar més enllà d’aquestes limitacions en finalitzar aquest document no vinculant, ja que serveixen per limitar contribucions i influències més equilibrades d’altres participants.

Si els governs poderosos, les opinions sovint coincideixen amb les d’algunes parts de la indústria d’Internet, encara poden exercir un dret de veto – encara que de manera informal – en l’últim minut, ens queda un bon camí per recórrer cap a la governança de la internet inclusiva i democràtica. Els processos intergovernamentals sovint es critiquen per produir acords de consens de mínims. Els processos de presa de decisions democràtiques, de múltiples parts interessades s’han d’esforçar a evitar això.

I ara què ?
Hi ha molt a celebrar. Un grup de molt diversos actors van treballar junts per produir un document que té el potencial de crear un enfocament més robust i orientat als drets humans ia l’interès públic en relació a la política d’Internet i la seva gestió. El Govern del Brasil va mostrar l’habilitat, lideratge i profund compromís amb els processos inclusius en estar disposats a cedir en una sèrie de qüestions, molt especialment sobre la neutralitat de la xarxa.

La pregunta ara és: I ara què? Com continuar per implementar el millors aspectes del document de NETmundial i com enfortir l’IGF existent per tenir un paper en això? La vigilància és el lloc obvi per començar, amb els governs que facin cas a la crida a revisar tota la recopilació, processament i la vigilància de les dades personals per assegurar que aquests processos compleixen amb les normes de drets humans, com ara els anomenats ” principis necessaris i proporcionats “. Promoure atenció als temes al voltant del debat sobre la neutralitat de la xarxa és oportú, ja que donen pas a una sèrie de reptes fonamentals en relació als conflictes d’interessos al voltant de l’empresa privada i la promoció de la dimensió pública d’Internet.

Per descomptat no podem descansar fins que, com diu la declaració, tinguem “accés a Internet universal, amb igualtat d’oportunitats, assequible i d’alta qualitat”, perquè tots puguem participar de manera més equitativa en el debat.

Font: declaració d’APC sobre NETmundial.

Projectes relacionats:
– Fòrum de Governança d’Internet (IGF)
– Drets a Internet són Drets Humans.

Apr 272014
 

S’ha fet una conferència a Brasil sobre l’evolució d’Internet. Una descripció de què és aquest event.

Internet és un espai públic: igual que l’espai acústic ens serveix per comunicar-nos a curta distància, Internet ens serveix per comunicar-nos entre tots.

Internet, que significa interconnexió de xarxes, no és qualsevol interconnexió privada, sinó aquella que aspira a ser una interconnexió oberta a la participació de tothom: oberta a qualsevol persona, a qualsevol màquina, a qualsevol missatge.

Evidentment aquesta universalitat implica una regulació, molts creiem que també aquesta ha d’estar oberta a tothom.

Aquesta xarxa va sortir d’un grup de gent a un pais determinat. Coses que abans feia una persona ara les fa una organització (per ex. noms i adreçes que portava John Postel que ara regula l’ICANN, especificacions de protocols ara regulats per l’IETF, l’expansió d’Internet pel món amb Larry Landweber).

Per motius sentimentals (ho van inventar), ideologics (globalitat), polítics (democratització) i econòmics (negocis), culturals (llengua i cultura), pragmatisme (prendre decisions ràpidament), alguns aspectes de decisions sobre Internet no estan oberts a tothom i algun govern té una posició privilegiada.

El model multi-lateral sembla millor que l’unilateral, i és un pas cap a definir els principis i mecanismes participatius del govern d’Internet.

Les propostes de APC (Pangea n’és membre).
– Una Proposta sobre l’evolució futura de la governança a Internet.
Un document redactat com a conclusió de NETmundial.

El repartiment de participació (expresions d’interès) a NETmundial al procés preparatori segons els organitzadors era: sector privat (28.8%), societat civil (25.4%), governs (14.1%), acadèmia (13.5%), comunitat tècnica (12.8%).

El resultat més important (per nosaltres) és el reconeixement que Internet és un recurs global que s’ha de gestionar per l’interès públic. Això implica que hem de tenir drets: compartir informació, privadesa, no discriminació (neutralitat), accés, …

Pel que fa a gobern(ança), el reconeixement de més participació, més “parts” (stakeholders).

En els mitjans es parla últimament de neutralitat de xarxa. Sobre si els proveïdors de connectivitat (els ISP) poden decidir distingir i discriminar en el trànsit que passa per la xarxa. Aquest un exemple dels temes que necessiten regulació a Internet, no sembla que hagi de deixar a purs interessos comercials o tècnics. Notícia de TV3.

També es parla de privacitat i espionatge. No sembla tampoc que això hagi de deixar a interessos diversos i exercir sense cap regulació o fora de les lleis. També requereix regulació entre tots.

Tanmateix NETmundial estava orientat principalment a discutir com s’ha de regular Internet. Queda molt en molts temes perquè Internet segueixi sent l’espai digital públic, global i obert on tots vivim, ens comuniquem, compartim informació.

Apr 272014
 

S’ha fet una conferència a Brasil sobre l’evolució d’Internet. Una descripció de què és aquest event.

Internet és un espai públic: igual que l’espai acústic ens serveix per comunicar-nos a curta distància, Internet ens serveix per comunicar-nos entre tots.

Internet, que significa interconnexió de xarxes, no és qualsevol interconnexió privada, sinó aquella que aspira a ser una interconnexió oberta a la participació de tothom: oberta a qualsevol persona, a qualsevol màquina, a qualsevol missatge.

Evidentment aquesta universalitat implica una regulació, molts creiem que també aquesta ha d’estar oberta a tothom.

Aquesta xarxa va sortir d’un grup de gent a un pais determinat. Coses que abans feia una persona ara les fa una organització (per ex. noms i adreçes que portava John Postel que ara regula l’ICANN, especificacions de protocols ara regulats per l’IETF, l’expansió d’Internet pel món amb Larry Landweber).

Per motius sentimentals (ho van inventar), ideologics (globalitat), polítics (democratització) i econòmics (negocis), culturals (llengua i cultura), pragmatisme (prendre decisions ràpidament), alguns aspectes de decisions sobre Internet no estan oberts a tothom i algun govern té una posició privilegiada.

El model multi-lateral sembla millor que l’unilateral, i és un pas cap a definir els principis i mecanismes participatius del govern d’Internet.

Les propostes de APC (Pangea n’és membre).
– Una Proposta sobre l’evolució futura de la governança a Internet.
Un document redactat com a conclusió de NETmundial.

El repartiment de participació (expresions d’interès) a NETmundial al procés preparatori segons els organitzadors era: sector privat (28.8%), societat civil (25.4%), governs (14.1%), acadèmia (13.5%), comunitat tècnica (12.8%).

El resultat més important (per nosaltres) és el reconeixement que Internet és un recurs global que s’ha de gestionar per l’interès públic. Això implica que hem de tenir drets: compartir informació, privadesa, no discriminació (neutralitat), accés, …

Pel que fa a gobern(ança), el reconeixement de més participació, més “parts” (stakeholders).

May 172013
 
El projecte “En mi idioma” és un projecte de Colnodo, una associació d’ONG colombianes de l’àmbit TIC i companys de la xarxa APC, en el que vam col·laborar amb el suport del Centre de Cooperació pel Desenvolupament de la UPC (CCD), diversos estudiants i professors de l’associació TxT, i a partir del qual es van dur a terme el projecte final de carrera de Fèlix Casanellas.
 image_mini

La UIT (Unió Internacional de Telecomunicacions) és l’organisme especialitzat de Nacions Unides per a les TIC, que cada any organitza la WSIS. A la Cimera Mundial de la Societat de la Informació 2013 (WSIS) el projecte “En mi idioma” va rebre el premi a la Diversitat Cultural i Identitat, Diversitat Lingüística i Contingut Local.

En mi idioma” és un projecte de preservació de la riquesa lingüística. Amb l’objectiu de preservar les llengües i promoure la difusió de coneixements en llengües indígenes, la UNESCO va recolzar el desenvolupament de projectes pilots a Colòmbia, Guatemala, Mèxic i Perú a través de l’ús de les TIC. En el cas de Colòmbia, Colnodo va muntar una plataforma que permetia a la comunitat Nasa Yuwe del Cauca produir i difondre informació en la seva llengua indígena, i es va fer formació per a l’ús de l’eina i en general de les TIC.

En aquests moments a Colòmbia s’està implementant el projecte amb a les comunitats Misak (Guambianos) i Nasa (Paeces) al departament del Cauca, Wayuu a La Guajira, Palenqueros a Bolivar, Motilón Barí a Norte de Santander, Embera Chamí a Antioquia i Kichwa a Bogotá. (Fonts: ITUccd, Notícia a Colnodo)

Dec 092010
 

Pangea està profundament preocupada sobre els recents intents dels governs de limitar l’accés al contingut en línia publicat recentment pel lloc web de denúncies WikiLeaks.

Pangea, com a part d’APC: APC fa una crida a tots els governs i la comunitat d’Internet perquè rebutgin qualsevol forma de control del contingut en línia que limiti la llibertat d’expressió i informació, particularment d’aquella informació que contribueix a una governança més transparent, i que empodera a la ciutadania per demanar-los comptes als seus governs. Els instem a assegurar la presència en línia ininterrompuda del lloc web de WikiLeaks.

Llegir la declaració completa en castellà..

Llista de rèpliques de la web de Wikileaks

Oct 012010
 

Pangea dona suport a una declaració de “La Quadrature du Net” (membres d’EDRI) en resposta a una consulta de la Comissió Europea sobre la Neutralitat de la Xarxa, i la protecció d’aquest principi fonamental d’Internet.

El document proposa els diferents elements que s’han d’incloure en qualsevol altre Reglament neutralitat en tota la UE net. Més específicament, prenem el punt de vista que l’accés a Internet ha de respectar el principi de neutralitat de la xarxa, i les excepcions a aquests principis respecte a un marc d’avaluació que garanteixin que qualsevol gestió del trànsit la pràctica realment beneficia la llibertat de comunicació dels usuaris finals que afecten.

La neutralitat de Internet, a més de derivar d’un principi de disseny d’Internet (principi “end-to-end“), és també un conflicte entre els interessos comercials dels operadors de xarxa per “cobrar més”, i Internet com a mitjá de comunicació per tothom (molt més que un servei comercial).

Dec 162009
 

Abierta la convocatoria de candidaturas
15 de diciembre 2009

La AEDH (Asociación Europea para la Defensa de los Derechos Humanos) y EDRI (European Digital Rights) lanza la primera edición del Premio Europeo de la sociedad civil para la protección de datos personales (ECSDPA – Premio de la Sociedad Civil Europea de Protección de Datos). El premio tiene como objetivo premiar las iniciativas positivas que contribuyan a la visibilidad y la eficacia del derecho a la intimidad y protección de datos personales en Europa. El premio ECSDPA se entregará el 28 de Enero de cada año como una contribución de la sociedad civil al Día Europeo de la Protección de Datos.

Los logros e iniciativas presentados deber servir para aumentar la conciencia pública, estimular las aportaciones creativas y constructivas, y favorecer los intercambios de información a cualquier nivel, desde el nivel local de un barrio hasta todo el continente europeo.

El premio está abierto a todas las organizaciones no gubernamentales, sindicatos, instituciones sin ánimo de lucro y cualquier otro actor de la sociedad civil de los 47 Estados miembros del Consejo de Europa. The ECSDPA winner will benefit from a one week lobbying training in Brussels, travel expenses and lodging being fully covered. El ganador del premio ECSDPA disfrutará de una semana de formación en Bruselas, con gastos de viaje y alojamiento totalmente cubiertos.

The ECSDPA initiative, the first of its kind, has been made possible thanks to the support of The Law Science Technology & Society Research Group of the Vrije Universiteit Brussel (LSTS/VUB) and The Flemish-Dutch House deBuren. La iniciativa ECSDPA, la primera de su tipo, ha sido posible gracias al apoyo del Grupo de Investigación sobre legislación en Ciencia, Tecnología y Sociedad de la Universidad Libre de Bruselas (LST / VUB) y la organización flamenco-neerlandés deBuren.

Se pueden encontrar detalles prácticos sobre el premio, incluidos los procedimientos de solicitud y selección, siguiendo el enlace: http://www.ecsdpa.org.

El plazo de presentación de candidaturas finaliza el 15 de enero de 2010. Las nominaciones deben ser enviadas a: nominations en ecsdpa punto org.

Para más información, póngase en contacto con: contact en escdpa punto org

Dec 122009
 

Volem debatre sobre la interacció entre drets, llibertats, oportunitats de desenvolupament social i negocis a Internet i el món digital.

L’objectiu és presentar i debatre idees i propostes sobre drets en el món digital (privacitat, accés, propietat, etc), creació i la cultura; coneixement, programari, xarxes lliures; cooperació per al desenvolupament; educació; participació social; sostenibilitat medi – ambiental; tensió entre desenvolupament social, els negocis i els diners.

Metodologia: un panell col·laboratiu: diverses intervencions breus, després formar grups i debatre, finalment presentar i debatre les conclusions de cada grup.

Dia i lloc: Dissabte, 30 de Gener de 2010, Seu central UB (Plaça Universitat), 10 hores, aula 3.2

L’activitat té sentit amb la participació d’organitzacions i persones que treballen en aquests temes a Catalunya.
Inscripció (especialment per orgs que vulguin fer una intervenció breu al començament):
[[petition-2]]

Nov 162009
 

Hoy se presenta el informe sobre la Sociedad de la Información 2009.

El informe ha sido elaborado por APC e HIVOS con informes de 48 países. Pangea ha elaborado la sección sobre España.  El enfoque del informe de este año es “acceso a la información y el conocimiento en la red – el avance de los derechos humanos y la democracia”.

El informe se publica desde 2007 y cada edición profundiza en un aspecto distinto. Los informes anuales analizan de forma crítica el estado de la sociedad de la información desde la perspectiva de organizaciones de la sociedad civil de todo el mundo.

 Posted by at 10:15 am  Etiquetat amb:
Nov 062009
 

Ayer se acordó en el Parlamento Europeo un texto sobre nuestros derechos en el acceso a Internet y la posibilidad de cortarlo a la ligera, sin “garantías legales”. Parece que el acuerdo es bastante positivo, dentro de las opciones posibles.

La organización La Quadrature du Net, miembro de la asociación European Digital Rights, que ha tomado una posición muy activa en el proceso, resumía así su opinión sobre el resultado.

Los medios de comunicación reflejan la noticia. Por ejemplo es curioso leer un artículo de El País sobre este tema. Parecería que el titular y el texto lo han escrito personas distintas.

Ayer preguntamos al jefe de la misión negociadora (el diputado Alejo Vidal-Quadras) y esta es su respuesta (que nos autoriza a reproducir) sobre la idea de lo que se ha acordado (que ha de ser formalmente aprobado en los próximos días):

“1. Internet es una herramienta esencial para ejercer las libertades fundamentales (acceso a información, libertad de expresión, etc)

2. Como tal, cualquier medida tomada por un Estado Miembro para cortar/restringir el acceso, así como las medidas tomadas por órganos administrativos u operadores que las tengan que implementar, debe respetar estos derechos que se encuentran en la Convención Europea de los Derechos Humanos y Libertades Fundamentales

3. En consecuencia, sea quien sea quien tome la decisión de cortar Internet (ya que no tenemos la competencia de legislar para cambiar los sistemas juridicos nacionales), deberá seguir un procedimiento PREVIO al corte donde se respete la presunción de inocencia, el derecho a la privacidad y a ser escuchado del usuario. Algunos preguntan que si estos derechos no son universales. No lo son, lo son solo en el ámbito penal y no en el administrativo y eso uno de los mayores logros de este texto. Esto significa en la practica que si un Gobierno pasa una ley estableciendo que un órgano administrativo sera el encargado de temas de acceso a Internet, este órgano administrativo no podrá bajo ningún concepto cortar arbitrariamente Internet, sino que deberá llamar al que acusa, demostrar que esta persona ha cometido un delito sin violar su derecho a la privacidad (competencia de un juez). Tambien significa que en países como el nuestro donde la persona responsable es el juez, el juez también tendrá la obligación de llamarte a declarar, cosa que no es necesariamente segura. Que firme un juez, no significa que hay juicio previo al corte. Gracias al texto aprobado, ahora sera una obligación (esto va a obligar, por ejemplo, a que la ley Hadopi de Francia vaya a tener que revisarse de nuevo para incluir esto, por ejemplo).

4. El Consejo insistió en que debía haber la posibilidad de un “sistema alternativo” al del procedimiento previo para las situaciones que ellos consideraran apropiadas. Nosotros no aceptamos eso y conseguimos que el único procedimiento que puede existir es el que he descrito en el punto 3 y que solo por derogacion, debidamente justificada en situaciones de URGENCIA, se podrían tomar medidas cautelares sin procedimiento previo. Estas situaciones de urgencia, por definición, solo pueden ser situaciones donde esta en peligro la salud publica, la seguridad nacional, etc, y en ningún caso puede considerarse una urgencia una descarga supuestamente ilegal, por ejemplo, que bajo cualquier circunstancia, deberá seguir el procedimiento previo. Esto es muy importante porque ya no se da la libertad a nadie (Gobierno, autoridad administrativa u operadores) de cortar Internet a nadie sin demostrar previamente su culpabilidad, cosa que ahora es posible en muchos Estados.”

Algunas conclusiones:

  • El proceso y el resultado confirman que vivimos en un marco legal e institucional terriblemente complicado con diferentes entidades y ámbitos regulatorios a nivel nacional y Europeo, lo que obliga a delicados equilibrios para producir un texto adecuado. Los ciudadanos nos perdemos en ese laberinto.
  • El camino es largo y el proceso continúa, entre otros en el ámbito nacional.
  • Creo que la movilización social ha ayudado a llegar a un acuerdo aceptable respecto a derechos fundamentales frente a los intereses comerciales de las grandes y obsoletas industrias de distribución cultural.
  • La decisión final respecto a esta enmienda afecta no sólo a todos los ciudadanos de Europa, sino también a todo el mundo que mira muchas veces las leyes que se hacen en Europa como referente.
  • Internet sirve para eliminar intermediarios que a veces aclaran pero también distorsionan, en grados más o menos peligrosos, la información.

Dentro de unos años, el tema de la redistribución y el intercambio de ficheros será una fiebre superada, la industria de la cultura quizá haya sabido cambiar (seguramente en forma de otras empresas y organizaciones sin muchos de los “dinosaurios” actuales), pero es necesario seguir movilizandose para que no quede para siempre un sistema de derechos y libertades, en cuanto al acceso y el uso de medios de comunicación digitales, injusto.

Tampoco la industria cultural se lo puede permitir. Es pan para hoy y hambre para mañana. Una legislación ambigua o proteccionista simplemente hará que el letargo de la industria cultural siga su curso, protegidos por medidas excepcionales, pero a la larga, la cultura y las industrias a su alrededor, podrían caer en un colapso irreparable por falta de evolución.